Àmbits de treball /
Fusta
Tòfona
Plantes aromàtiques i medicinals
Química verda
Pinyons
Planificació i gestió del medi
Innovació en treballs forestals
Projectes /
Un edifici que obre camí:
el cas del Hub Forestal
Bioproductes amb biomassa forestal mediterrània
Associació de Productors de Tòfona de Catalunya
Cooperativa Sambucus
plantes aromàtiques i medicinals
PRISMA, fusta i innovació:
un projecte transformador
Soriguera, una aposta pels paisatges resilients
Maquinària MALWA
Serveis /
Desenvolupament de producte
Assessorament
Formació
Certificació
Projectes a escala
Projectes a escala
El paisatge resilient constitueix el punt de partida i el marc de referència de tots els projectes que duem a terme. Convertim la planificació estratègica en accions concretes sobre el territori mitjançant l’aplicació dels models que impulsem: treballem la planificació, la gestió forestal, la construcció d’infraestructures i el desenvolupament econòmic local. El resultat és un procés integral i coherent, que va des de la concertació inicial fins a la posada en funcionament de les infraestructures i del model de gestió.
Implementació
a escala
La implementació a escala actua sobre un territori sencer —una vall, una conca o una unitat de paisatge— per convertir-lo en un espai resilient, productiu i socialment actiu. Per aconseguir-lo, apliquem coneixement científic i tècnic de manera coordinada amb els agents del territori. Consolidem una governança compartida entre les administracions, les empreses i la comunitat local.
Cada projecte ofereix l’oportunitat de demostrar que el model de paisatge resilient és aplicable i viable. Portem projectes sencers o enfocats a parts concretes dels processos, depenent de les necessitats de cada cas.
1 / Acord i concertació inicial
El primer pas consisteix a posar d’acord els agents del territori: administracions, propietat, empreses i ciutadania. Aquest treball conjunt estableix la base de confiança necessària per començar. L’equip del Hub acompanya les persones que fan gestió pública i promou el diàleg amb el teixit del territori, alhora que connecta amb les indústries consumidores dels seus recursos, siguin o no d’àmbit proper, per garantir una mirada compartida i una aplicació realista de les decisions.
2 / Planificació d’un paisatge resilient
Un cop definit el marc de col·laboració, es desenvolupa la planificació d’un paisatge resilient amb l’ús d’eines de modelització avançada. Aquesta anàlisi permet identificar els punts forts del territori, els riscos ambientals i el potencial productiu, i estableix les bases per a un desenvolupament sostenible. El projecte desenvolupat a Soriguera n’és una mostra: l’aplicació d’aquest enfocament ha permès definir un model de gestió integrat i adaptat a la realitat local, basat en dades i coneixement científic.
3 / Planificació executiva
Amb el model definit, es concreta la planificació executiva mitjançant els instruments d’ordenació que corresponguin. Aquesta fase garanteix la viabilitat tècnica, ambiental i administrativa del projecte i assegura la coherència amb les figures de planejament territorial i urbanístic existents. En el cas de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (PROTOCAT) , aquest treball s’ha concretat en la definició d’instruments i directrius que garanteixen un desenvolupament ordenat i sostenible del sector.
4 / Transformació i creació d’infraestructures
En paral·lel als processos esmentats anteriorment, s’inicien les actuacions de transformació del territori: execució de les obres civils i instal·lació d’infraestructures adequades a les necessitats locals. Aquestes poden incloure assecadors, serradors, calderes o altres equips productius, segons el potencial identificat. Durant aquest procés s’hi duu a terme l’anàlisi del potencial econòmic i productiu, el qual permet definir els productes o serveis capaços de generar més valor en cada zona.
Casos com el Centre de valorització de fusta local de Saldes, destinat a la primera baula de la cadena de valor, exemplifiquen aquesta aposta per la transformació efectiva del recurs i la dinamització econòmica en entorns rurals. En la mateixa línia, la construcció del Centre de Biotransformació del Mediterrani, edifici del HUB Forestal, materialitza aquesta visió en un espai de referència per a la bioeconomia forestal, fet amb fusta local i concebut com a model reproduïble de sostenibilitat i innovació aplicada.
5 / Execució forestal i innovació
La fase d’execució combina gestió forestal sostenible i innovació tecnològica. Els equips especialitzats executen les accions previstes sobre el terreny, tot assegurant que cada intervenció respongui als objectius ambientals i productius del projecte.
Aquest treball vincula la ciència amb la pràctica i converteix els models de planificació en resultats tangibles sobre el paisatge.
Aquesta fase incorpora processos de millora contínua que reforcen la professionalització del sector i la transferència de coneixement, fet que promou una gestió més eficient, tecnològicament avançada i ambientalment responsable. El projecte de recuperació de boscos amb maquinària compacta MALWA n’és una mostra: la mecanització lleugera i precisa permet intervenir en boscos joves i de difícil accés, cosa que redueix costos, minimitza l’impacte al sòl i afavoreix la transició cap a masses més resilients, productives i preparades per a la bioeconomia forestal.
6 / Model de negoci i gestió productiva
Cada projecte culmina amb la definició del model de negoci i del funcionament durant la fase productiva. Aquest enfocament garanteix la sostenibilitat econòmica i social de les instal·lacions i n’assegura la continuïtat en el temps.
L’esquema s’aplica tant als àmbits de la fusta com al de les plantes aromàtiques, l’agroforesteria o la bioenergia, entre altres. En cada cas, s’analitza el context industrial existent i es proposen solucions específiques, com la instal·lació de maquinària o la col·laboració amb empreses locals.
Aquesta manera de treballar es reflecteix en projectes com el de la cooperativa Sambucus SCCL, que transforma el coneixement científic en oportunitats reals d’ocupació i valor afegit mitjançant la producció i comercialització de plantes aromàtiques i medicinals. El seu creixement exemplifica com la bioeconomia pot arrelar al territori i generar impacte social positiu. El resultat és un model flexible, capaç d’adaptar-se a les particularitats de cada territori.
7 / Implicació social i activació local
Els projectes a escala adquireixen tot el seu valor quan la comunitat hi participa activament. Per això, promovem l’activació social i econòmica basada en el talent local i en la creació de noves oportunitats productives. Així, la transformació dels recursos naturals i els beneficis derivats es mantenen al territori, reforçant-ne la cohesió, la identitat i la capacitat de generar ocupació i valor afegit de manera sostenible.
de fer territori
Des del Hub Forestal apliquem recerca i innovació per desenvolupar nous productes que maximitzin el valor dels recursos agroforestals, diversifiquin les fonts i assegurin la sostenibilitat econòmica del territori. El coneixement generat es transfereix a professionals i comunitats a través de la divulgació i la formació.
El projecte de química verda del Hub Forestal mostra com la recerca pot transformar la biomassa forestal mediterrània en bioproductes d’alt valor afegit, la qual cosa redueix l’impacte ambiental i activa noves cadenes de valor vinculades al territori. Aquest exemple evidencia com la innovació científica integrada amb el territori genera oportunitats econòmiques reals i reforça la bioeconomia local.
Els projectes a escala representen una nova manera d’actuar: de forma col·laborativa, científica i orientada als resultats. Des del paisatge resilient com a base comuna, unim coneixement, planificació i execució per donar forma a un futur rural viu, productiu i sostenible.
